Criança respectuosa

Regals, la nostra guia bàsica

El tema dels regals és un post que tenia pendent de fa molt, tant que acabo de veure que fa un any ja vaig intentar escriure sobre el tema 😛 Però en aquest temps la realitat ha anat canviant i jo veig les coses una mica diferent. La base és la mateixa, però dos anys a l’esquena d’aniversaris, reis, celebracions vàries, família “generosa”, amics que volen quedar bé, etc m’han donat una nova perspectiva. A veure si us sé explicar com ho vivim a casa i quines són les nostres guies bàsiques.

card-1835447_640

La quantitat

Com us he dit en algú post en tema regals a casa hem estat “uns pares rancis” Hahahaha! No ens fa gaire gràcia que el nen tingui moooolts regals tant per l’aniversari com pels Reis o el Nadal. Sempre hem tingut la sensació que així no els gaudeixen i que queden enganxats al subidón d’obrir un paquet rere l’altre i no tant a l’emoció de jugar-hi. Així que el primer Nadal del peque la consigna va ser un regal per unitat familiar. Un els pares, un els avis, un els iaios i un els tiets (i si algun no cau, no passa res). Però les coses no sempre surten com un pensa.

Els meus pares es van avançar als nostres comentaris i al principi de desembre ja tenien els regals dels Reis, dos o tres. Pel seu aniversari tothom va respectar el que vàrem dir, però sincerament jo vaig sentir que més d’un es molestava una mica i feien “apanyos” però en general tot molt respectuós. Però l’últim Nadal la cosa es va desfermar, amb un migdia de Reis de brutal on el peque va arribar a obrir 18 paquets d’una sola tacada, més els tres que portava de casa i els que caurien a la tarda a l’altra casa. Aquell dia vaig veure perfectament com no volia que ho visqués el meu fill. La família li anava dient “Vinga obre el paquet, que aquí en tens un altre!” Cap al final ell ja no sabia ni què obria. Fins i tot li varen canviar un i ni es va adonar. Tenia una sobredosi de paquets en tota regla. Els obria primer il·lusionat, després en mode automàtic i al final com una obligació amb una cara entre alegria i obligació. Després de tot allò em va costar Déu i ajuda baixar-li, fer-lo frenar i dormir. Es queia de son, però no podia adormir-se així que es pegava al cap o em pegava a mi com mai havia fet. Un show! Així que ara que ha estat el seu aniversari ja no sabia com encarar-ho.

Quin regal?

L’altre element en qüestió és l’elecció del regal. Per nosaltres al principi era important marcar una mica a la família el tipus de regals que volíem. Res de joguines amb música, res de llums, preferiblement fusta i joguines que despertin la creativitat, res de violència ni competitivitat. Amb el temps he pensat que potser vàrem ser una mica castradors però també m’adono que va anar bé fer veure a les famílies quins tipus de joguines ens agradaria que tingués el peque. Perquè no és el mateix un Gusiluz, que una capsa de nins de fusta. La veritat és que ara ja saben per on van els tiros i fins que el peque sigui més gran i potser ens demani ell mateix alguna cosa de les que tenim prohibides a casa, sé que la família ho respectarà.

He llegit a les xarxes molts comentaris de mares que no suporten certes joguines que la família els hi han regalat als seus fills (que si música en bucle i súper estrident, que si les llums psicodèliques…), per això crec que donar quatre pautes a la família no està malament. Per descomptat són els vostres fills, és la vostra criança i bla bla bla, però bàsicament perquè sou vosaltres els que conviureu, cada dia amb aquella joguina i amb aquell nen/a que la reclama i s’enfada si li treus. Així que millor ja no us posin en el compromís d’haver de dir-li que no al vostre fill/a. Expliqueu així i busqueu la manera més adequada segons sigueu tots plegats, vosaltres i la família, (a mi això potser em va fallar una mica). Segur que evitareu mals majors. Nena, aquell camió de bombers tan xulo que li vaig comprar al nen, que té llums i fa ninonino… On és? Tierra trágame!!.

Volum, mida o efecte wuau!

Podeu dir-ho com vulgueu però la veritat és que tots quan regalem alguna cosa busquem agradar a l’altre. I en el cas dels nens la cosa es multiplica fins a punts exagerats i demencials. Que si l’ós tamany XXXL o el cotxet més gran de la botiga o l’arbre musical Waldolf més alt… Ojo, que ningú s’equivoqui. Les joguines de pedagogies alternatives tampoc queden exemptes d’aquest efecte. Però la realitat és que no sempre aquestes joguines són les que perduren en la ment del nen. Molts cops provocaran un efecte espectacular en el moment de regalar-los però després s’obliden d’elles. El que per mi és l’efecte Toy Story, joguines populars amb les quals la criatura només juga dos dies i després només ocupen lloc a casa. Per això nosaltres intentem dir-li a la família que no s’interessin en regalar-li coses excepcionals. Que es centrin en joguines bàsiques que li agradaran per molt que passin els dies. Actualment estem parlant de ninuuus (figuretes d’animals en el llenguatge del nostre fill) i cotxeeees. Ja ens encarreguem son pare i jo de fer un regal més wuau que encaixi amb la dinàmica familiar. Als reis va ser el tricicle-bicicleta Kinderfeets Tiny Tot 2en1 i ara ha estat la Taula Corba Wobbel que bàsicament funciona de trampolí, cadira i taula de jocs… com si fos poc.

No es tracta que vulguem monopolitzar l’efecte wuau, però està clar que l’èxit d’una d’aquestes joguines és arribar en el moment oportú i sobretot sola, sense gaires més distraccions. I la veritat és que han estat un èxit les dues. Ja us explicaré més detalladament un altre dia.

20180707_161132
© Cristina F. Victory – Juliol 2018

Les regles de joc per aquest 2n aniversari

Com deia al principi al llarg d’aquests dos anys hem vist com el tema regals pot ser molt delicat per moltes de les parts implicades. Si marques què vols, ets un ranci perquè avis, iaios i demés familiars no poden regalar-li el que els hi sembla; si a més limites el nombre de regals ja no dónes lloc al regal tipus “Penso que això et podria agradar” o “He invertit un temps a pensar, comprar i en anar a buscar el regal perquè pensava en tu” i la gent s’inventa recursos per “colar-la”. Així que aquest aniversari hem decidit donar dues simples indicacions que intentessin trobar un equilibri entre allò que la gent vol regalar i el que nosaltres volem transmetre al nen. I he de reconèixer que ens han funcionat molt bé. Us ho recomano:

PREVI: Si dubten de la tipologia de joguines, recordeu-los quina és. Res de plàstic, preferiblement vehicles sense sons… etc. Nosaltres no ho vàrem fer perquè ja sabíem que ens havien pillat la línia fa mesos. Però no està de més fer-ho.

  1. Escolliu un regal, màxim dos, per unitat familiar entre les coses que li agraden.
  2. Què li agrada? En aquest moment està en mode cotxes, motos, camions o qualsevol vehicle que es mogui i figures d’animals. A casa tenim una tropa immensa. Si a l’Àfrica es queden sense que ens avisin.

Per acabar, us voldria confessar una cosa respecte als regals. Ara que sóc mare i em trobo en la situació de gestionar un nen que rep regals, m’ha passat com en altres aspectes de la maternitat: He repensat què havia fet jo fa anys en el tema regals als nens de la família, d’amics o propers. I he de reconèixer que en cert moment jo mateixa havia trencat les normes bàsiques que aquí comento. En especial la del Wuau!! Des d’aquí demano perdó i prometo compensar a nivell Karma amb els no-regals de resta de les vegades.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

4 thoughts on “Regals, la nostra guia bàsica

  1. Esperava aquest post! Molt extens i desenvolupat el tema dels regals! Enhorabona. Ara només queda esperar que faci efecte en les famílies properes.
    A vegades sorprèn (i a mi, particularment, em molesta) com sembla que intentem comprar l’afecte de l’altre a base de regals materials. Jo també confeso haver-ho fet. Culpable. Però això és el que ens fa fer aquesta societat basada en el consum. És difícil seguir aquesta filosofia en la societat d’avui en dia i, a més, es fa pesat haver d’explicar tot això cada cop que es fa un regal. Si no ens justifiquem correm el risc de ‘quedar malament’.

    Liked by 1 person

    1. M’alegro que t’hagi agradat.
      Creus que és molt extens? Últimament penso que peco d’això als posts i vull reduir-los una mica, o bastant.
      I sí, haver d’explicar tot això a les famílies una vegada i una altra es esgotador. Estic totalment dacord.

      M'agrada

      1. Extens no és sinònim d’avorrit, eh. A més, sóc conscient que quan et poses a escriure sobre un tema que interessa i que ens toca una part emocional, és molt difícil posar límit. Crec que totes i cadascuna de les paraules que escrius són necessàries.

        Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s