Molta gent aprofita el setembre i la tornada de vacances per replantejar-se canvis vitals, noves dinàmiques o arrancar projectes de futur.

Jo aquest any no demano tant però ja us dic que vull aprofitar l’energia vital que em dóna l’estiu i utilitzar les vacances per instaurar els bons propòsits d’aquest nou curs. Potser amb una mica de sort quan arribi setembre ja els tinc instaurats i puc començar a pensar en altres. No te flipes!!! Hehehehe! 🙂

Per no abusar i poder sentir que són assumibles m’he plantejat només 5 bons propòsits:

1. Escriure post més curts però més sovint. Aquest serà un primer exemple 🙂 Sé que m’animo i em queden articles molt llargs últimament. I això fa que siguin més pesats de llegir i també més difícils d’escriure. Per això la idea és escriure post en 30 minuts o una hora màxim i que es puguin llegir més ràpidament. A veure si amb aquest plantejament a part de ser més àgil, puc posar-me al dia amb temes que fa temps que vull tocar: el part, els problemes amb el son que hem tingut, el collit, els plors, el fet de tenir un bebè d’alta demanda, la nostra experiència amb el BLW, activitats DIY que tinc pendents d’explicar-vos… Ui, ui, ui ja m’estic posant nerviosa. Take it easy!! Post més curts i més sovint seran més factibles ara que combino feina, família i blog, i podré sentir que avanço i no deixo estancat el blog 🙂
2. Treballar en el meu projecte personal. Canvi professional en marxa!! Ja us explicaré més endavant quan el que tinc al cap agafi una forma més real. Però diguem que l’esperit és fer realitat la idea de conciliació familiar i carrera professional. #YoNoRenuncio D’ençà que vaig tornar a la feina després de l’excedència, recuperar el meu paper de Cristina, professional de la comunicació, ha anat guanyat espai al meu cap. Però siguem sincers, vida laboral i vida familiar són difícils de conciliar. Mira, ja tinc tema per un altre post, perquè això dóna per molt 😉
3. Aquí i ara: Meditar, ser més conscient de l’aquí i l’ara, de les coses positives de la vida i de què tot passa. Sentir-me més calmada, més serena, més en pau amb la vida i no deixar que l’entorn m’afecti tant. En si aquest punt amaga molts bons propòsits però la veritat és que espero que siguin les conseqüències de dedicar cada dia una estona a meditar i prendre consciència de l’aquí i l’ara. Durant l’embaràs vaig començar a fer alguna sessió de Mindfulness i la veritat és que indirectament em va ajudar molt a preparar-me per viure la maternitat de manera molt més conscientment. Però el dia a dia es va menjar el meu temps i encara ara sembla impossible trobar 10 minuts per desaparèixer de les obligacions i escoltar-me a mi mateixa. Però ho necessito i sé que 10 minuts, 20 o 30 no són missió impossible. Així que de mica en mica. I a recordar que qualsevol moment potser bo per respirar, mirar cap a dins i practicar la consciència plena.

   

4. Tornar a llegir. Abans de quedar-me embarassada llegia uns 30 llibres a l’any. No és broma!! Entre feina i lectures personals queia un llibre cada setmana més o menys. No us imagineu volums com Els pilars de la terra, tantes pàgines tampoc són del meu gust. Però entre 200 i 300 pàgines les llegia com si res. Però ara… Mare meva! No hi ha qui trobi el moment. Ja vaig baixar el ritme amb l’embaràs. No sabia què em passava, però quan em posava a llegir directament m’adormia. I clar és molt difícil acabar una novel·la de 200 pàgines si cada dues et fots una migdiada. En fi… A veure si a l’estiu puc reprendre el costum i trobar aquell moment sagrat en el que desapareixia amb un bon llibre.
5. Ment sana in corpore sano. Fa uns dies ja us feia un comentari a Instagram sobre el tema. Després de dos anys més un embaràs de no fer exercici de veritat (El ioga amb bebès, amb gatejadors i amb caminants no era gaire productiu) començo a sentir que necessito cuidar molt més el meu cos. Exercici en faig de forma indirecta amb el nen, però les nits infinites de teta, els despertars constants, els passejos en braços i tot el desgast físic que suposa anar darrera una criatura petita, no es poden comprar a l’exercici ben fet i amb consciència. Un desgasta i l’altre regenera. Que quedi clar, no pretenc posar-me en forma, sinó dedicar temps a cuidar el meu cos. Des de fa uns dies faig una estona de piscina, res a veure amb les 50 piscines d’abans, i ja m’ajuden a connectar ment i cos. Realment ho necessitava, perquè quan una es cuida una mica, el cos i la ment li agraeixen.

Si us fixeu tots aquests bons propòsits estan pensats per cuidar-me, per mirar cap a dins d’una manera o altra i treure cap a fora allò que m’inquieta, que em motiva i dóna al meu voltant més estabilitat. Potser penseu que he fet de mamà egoista i només m’he plantejat coses per mi, com si en el meu paper de mare no hi hagues coses a canviar. Però no es tractava d’això, sinó d’escoltar la necessitat vital que últimament em ronda de retrobar-me a mi mateixa com a dona, i no exclusivament com a mare. A veure si tinc sort!! I els bons propòsits de mare me’ls puc plantejar de cara al setembre 😛

Si t’ha agradat aquest article, si us plau, comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!